Revista Pares
Té una mirada dolça, confiada, transmet calma i seguretat, malgrat que el que diu impacta tan profundament que pot fer trontollar les més fermes creences. Es dedica, bàsicament, a fer més felices les persones, i és especialment contundent quan es tracta de persones que eduquen: “és molt important que els adults ens cuidem. Com se sent un fill que té uns pares infeliços? De vegades, i sobretot en casos de separació o divorci es fan molts sacrificis que dificulten el benestar dels adults. Qualsevol procés de separació s’ha de gestionar de manera que permeti un bon futur per a tothom, no només per als fills. Ells aprenen tot el que viuen, si la nostra tendència és a fer-ho tot pels nens, veuran en nosaltres una gran preocupació, una certa insatisfacció. I això és el que poden aprendre, una tendència a la infelicitat ”. Per a aquells que pensen que no tenen res a veure amb els seus pares, que fan les coses de manera molt diferent, que s’adonen molt més que no pas abans... males notícies: “molt sovint, els símptomes que mostren els infants obeeixen a emocions del sistema familiar que no han estat resoltes. Estem molt vinculats a les emocions heretades de la nostra família, això ens ha condicionat en positiu i en negatiu. Amb aquestes emocions, hem sabut quins són els permisos que tenim per ser feliços, per gaudir, per viure a la sexualitat, etc. ”. Doncs amb aquestes cartes que ens han tocat, per nosaltres i per qui aprèn a viure tot mirant-nos, juguem amb amor la millor partida possible.
Eva Martínez Pardo - Revsita Pares
El equilibrio: dar y tomar Entre iguales (parejas, hermanos, etc.), debe haber un equilibrio en el dar y el tomar, es decir, entre lo que se da y lo que se recibe. Si una persona da más de lo que recibe, se siente mal; y, aunque pueda parecer extraño o contradictorio, si recibe más de lo que da, también. Todos llevamos una especie de libro de contabilidad vital. Si sentimos que en “el debe” hay mucho y en “el haber” poco, nos sentimos injustamente tratados. Ese balance debe estar equilibrado para que todo fluya. Debemos aprender a dar y tomar en la medida que nos corresponde
En la formación de una pareja, por ejemplo, lo equilibrado es que cada uno siga avanzando hacia su futuro y, al mismo tiempo, los dos hacia un futuro común. Para construir ese futuro común, cada uno de la pareja tiene que renunciar a una parte de su futuro, el que le parezca razonable. Si sólo uno renuncia a su camino, se produce un primer desequilibrio importante. Una relación de pareja es una relación de intercambio entre dos adultos que crecen gracias a su propio camino, y como resultado de ese crecimiento deciden ceder parte de lo que tenían en su camino personal para construir un nuevo camino: Un futuro en común.
Joan Corbalán
